Home » Otros artículos » EL COMPTE ARRERE

EL COMPTE ARRERE

Estem a setmanes del Nadal; i com és normal des que existix això cridat “marketing” som sotmesos per milers d’anuncis i propaganda nadalenca; estem acostumats a veure espots publicitaris de joguets, torrons i altres dolços, cotxes, colònies i la resta d’articles amb què intenten fer-nos creure que les nostres vides estaran buides si no els tenim. Però bé, de tant en tant arriba un anunci més emotiu que la resta, intenta tocar-nos la fibra sensible perquè empatitzem un poc i així conscienciar-nos; no, no m’estic referint a l’anunci de la Loteria de Nadal; que pel que pareix cada any intenten fer-ho més i més trist per a traure’ns una llagrimeta i així comprar; jo em referisc a les campanyes en contra de l’abandó animal. Des de fa ja un llarg temps; com a regal de Reis o Papa Noel, hi allá cada un amb les seues creences, es regalen milers de cadellets; que a part d’haver d’estar en una xicoteta caixa a fosques fins que les mans t traduït:

“de xiquets ansiosos els trauen i maregen per tot la casa, hauran d’aguantar el fervor de ¿cuánto? un parell de mesos? ¿cuatro? I después… Tots en algun moment de les nostres vides hem rebut algun email, missatge de text, de WhatsApp, per Facebook, o qualsevol altra xarxa social, en la que un gos ens fa arribar una història narrada en primera persona, la seua història; tant que li va agradar conéixer la seua nova família, els llargs passejos pel parc, colar-se en el llit d’algun xiquet que se’l portava a l’habitació d’amagat; eixos besos i abraços que li cobrien cada dia; fins que en algun moment, jugant tan innocentment com pot fer este animal, sense voler aranya o mossega més fort del compte a un dels xicotets de la casa o, simplement es fa pis on no deu, o simplement trenca quelcom que consideraven més valuós que la vida d’este animal; el cas és, que un dia arriba “El Paseo”, innocent d’ell pensa que aniran a un lloc nou on poder jugar amb els seus amos, i a les poques hores es veu corrent per la carretera darrere del vehicle per a no quedar-se arrere, rep un mal colp i acaba en la cuneta, si no corre eixa sort es veu vagant durant dies per carrers que li resulten familiars però sense trobar-los, començant a notar el cansament en les seues potes, la fam; comprova el rostre i els maltractaments d’una altra família al veure un gos brut acostar-se per a poder aconseguir quelcom de menjar o cariño… i si no acaba en una gossera, el xicotet que havia arribat a casa per Nadal, tan ben amat i volgut, tan desitjat per eixos xiquets, mor només; en algun carreró, en alguna carretera o veus a saber on. Bé, estes festes ja han passat, enguany en moltes llars a entrat este nou membre pelut que pot omplir-nos d’alegria els dies i del qual seran responsables. Com a ama d’un gos, se’l que és tindre u, des que va nàixer pràcticament, farà coses que no t’agraden, menjar-se les teues sabatilles, pixar-se en mitat del menjador i inclús arrapar-te el braç mentres jugues amb ell; però és que els animals, com les persones, no naixen sabent el que està bé i el que està malament; cal ensenyar-los. Fa uns anys, a l’estiu, va haver-hi una onada d’abandons de gossos i d’assassinats, ja que les gosseres es van omplir i si el gos té el xip i ho troben et multaven; fotos d’estos amics de quatre potes en les pitjors de les condicions arribe a veure una atrocitat que em marcara per a tota la vida, però que no compartiré per no danyar la sensibilitat d’algun lector; així que esta és la meua petició: Si no estàs disposat a educar i a ensenyar el que és correcte i el que no; d’apreciar una vida a part de la teua, per favor, no metes a un altre ser viu en ta casa per a després deixar-ho abandonat a la seua sort. 

PD: podeu aplicar-ho a tindre fills, el cas és que sigueu responsables.

NATALIA ARANDA LEÓN 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

*
*

*